Des del 2016 ofereixo cicles de rutes, tant setmanals com quinzenals o mensuals. Cadascun dels set cicles gira entorn a un fil conductor, un punt de vista concret. Amb cada cicle, i durant un trimestre recorrem la ciutat des d’una temàtica concreta.
La dansa fetillera. Històries de dones obreres, escriptores i remeieres.
A l’abril del 1870 una venedora d’herbes remeieres pujava a la torre del campanar de Gràcia i tocava a sometent. A Igualada, les dones del tèxtil feien vaga, l’any 1913. L’any 1621 quinze dones de Caldes de Montbui eren condemnades com a bruixes. L’any 1976 col·lectius feministes de la ciutat protestaren per la despenalització de l’adulteri i l’avortament. En un dels seus poemes, Maria-Mercè Marçal s’imaginà veient, de lluny, una dansa fetillera que s’apropa i a la qual la conviden a entrar. Ullpresa, diu, s’hi uneix. En aquest cicle sentirem les seves històries i ens unirem a la seva dansa!
No som robots! Històries d’obreres, vagues i cooperatives
Davant de la càmera una dona, vestida amb el mono blau, llegeix un manifest. Era emplada de l’empresa d’electrodomèstics Numax, que les treballadores han convertit en una cooperativa de treball. Durant els últimes segles obreres i obrers shan organitzat per millorar les seves condicions de treball, amb l’esperança que la seva lluita servís també per a les generacions futures.
Si és que hi ha cases d’algú. Una història de l’habitatge
On vivim? I com? En un pis, com a llogaters, en una torre amb jardí, en una habitació, com a rellogats? En aquest cicle parlarem de l’habitatge, des de l’Eixample igualitària projectada per Ildefons Cerdà als passadissos i passatges de la Torrassa i Collblanc de la dècada de 1920, de les torretes menestrals del Guinardó a les cases barates, de la Casa Bloc als pisos de luxe del Turó Park.
Una babilònica ciutat. Històries sobre la diversitat cultural i el passat colonial de Barcelona
En aquest cicle viatjarem per les llengües, les tradicions, les creences d’alguns dels i les barcelonines amb qui compartim aquesta ciutat. Però també farem les amèriques i acompanyarem a alguns dels catalans que van anar a fer fortuna a Cuba i el passat fosc que amaguen alguns d’aquests indianos. Viatges d’anada i de tornada: Barcelona és una ciutat de viatgers.
Esquerdes a la ciutat dels prodigis. Una història dels grans esdeveniments a Barcelona
L’any 1994 la família Aiguadé apareixia per primer cop a TV3, a la sèrie Poble Nou. Feia només dos anys que s’havien celebrat els jocs olímpics. Barcelona ha organitzat molts grans esdeveniments internacionals que han transformat la ciutat com les exposicions de 1888 i 1929 o el Fòrum del 2004. Entremig d’aquests grans projectes s’hi amaga, però, la història de barris humils, i dels moviments socials que s’hi oposaren. Darrere del somni d’una ciutatcompetitiva, impul·luta i perfecte, s’hi amaga l’olor a vi ranci de bodega antiga. Son les esquerdes de la ciutat dels prodigis.
I l’aigua tornarà a fer son camí. Històries de la indústria i cultura i lluita per l’aigua
L’any 1650 Francesc Socies, mestre de les fonts, ja gran, va escriure un llibre per conservar el que sobre les fonts i canalitzacions de la ciutat: el Llibre de les fonts. L’aigua ha estat força motriu, font de riquesa o de destrucció, contaminada o depurada. Però sobtretot ha estat i és un bé públic que, però, sempre ha estat en disputa.
Llavors de memòria. Una història de revoltes, esperances i derrotes
Als anys 80 un grup de veïns de Santa Coloma van aconseguir convèncer a un veí, ja gran, per a que escrivís un llibre de memòries de la seva vida. Ell, reticent, va acabar acceptant, no tant per explicar les seves gestes, sinó per transmetre les seves experiències a les generacions futures, per sembrar noves llavors de memòria. En aquest cicle coneixerem la història de persones que van lluitar per un món més just.
* Alguns dels títols dels cicles citen obres de Maria-Mercè Marçal, Jaume Sisa, Josep Maria de Segarra, Eduardo Mendoza, Francesc Socies i José Berruezo Silvente.