Des del 2016 ofereixo cicles de rutes, tant setmanals com quinzenals o mensuals. Cadascun dels deu cicles gira entorn a un fil conductor, un punt de vista concret. Amb cada cicle, i durant un trimestre recorrem la ciutat des d’una temàtica concreta.
La dansa fetillera. Històries amb perspectiva de gènere
A l’abril del 1870 una venedora d’herbes remeieres pujava a la torre del campanar de Gràcia i tocava a sometent. A Igualada, les dones del tèxtil feien vaga, l’any 1913. L’any 1621 quinze dones de Caldes de Montbui eren condemnades com a bruixes. L’any 1976 col·lectius feministes de la ciutat protestaren per la despenalització de l’adulteri i l’avortament. En un dels seus poemes, Maria-Mercè Marçal s’imaginà veient, de lluny, una dansa fetillera que s’apropa i a la qual la conviden a entrar. Ullpresa, diu, s’hi uneix. En aquest cicle sentirem les seves històries i ens unirem a la seva dansa!
No som robots! Històries d’obreres, vagues i cooperatives
Davant de la càmera una dona, vestida amb el mono blau, llegeix un manifest. No en sabem el nom però sabem que era una empleada de l’empresa d’electrodomèstics Numax. L’any 1976 la plantilla va convertir la fàbrica en una cooperativa de treball. Durant els últims segles obreres i obrers s’han organitzat per millorar les seves condicions de treball, amb l’esperança que la seva lluita servís també per a les generacions futures. En aquest cicle coneixerem algunes de les seves històries.
Si és que hi ha cases d’algú. Una història de l’habitatge
On vivim? I com? En un pis, com a llogaters, en una torre amb jardí, en una habitació, com a rellogats? En aquest cicle parlarem de l’habitatge, des de l’Eixample igualitària projectada per Ildefons Cerdà als passadissos i passatges de la Torrassa i Collblanc de la dècada de 1920, de les torretes menestrals del Guinardó a les cases barates, de la Casa Bloc als pisos de luxe del Turó Park.
Una babilònica ciutat. Històries sobre la diversitat cultural i el passat colonial de Barcelona
En aquest cicle viatjarem per les llengües, les tradicions, les creences d’alguns dels i les barcelonines amb qui compartim aquesta ciutat. Però també farem les amèriques i acompanyarem a alguns dels catalans que van anar a fer fortuna a Cuba i el passat fosc que amaguen alguns d’aquests indianos. Viatges d’anada i de tornada: Barcelona és una ciutat de viatgers.
Esquerdes a la ciutat dels prodigis. Una història dels grans esdeveniments a Barcelona
L’any 1994 la família Aiguadé apareixia per primer cop a TV3, a la sèrie Poble Nou. Feia només dos anys que s’havien celebrat els jocs olímpics. Barcelona ha organitzat molts grans esdeveniments internacionals que han transformat la ciutat com les exposicions de 1888 i 1929 o el Fòrum del 2004. Entremig d’aquests grans projectes s’hi amaga, però, la història de barris humils, i dels moviments socials que s’hi oposaren. Darrere del somni d’una ciutatcompetitiva, impul·luta i perfecte, s’hi amaga l’olor a vi ranci de bodega antiga. Son les esquerdes de la ciutat dels prodigis.
I l’aigua tornarà a fer son camí. Històries de la indústria i cultura i lluita per l’aigua
L’any 1650 Francesc Socies, mestre de les fonts, ja gran, va escriure un llibre per conservar el que sobre les fonts i canalitzacions de la ciutat: el Llibre de les fonts. L’aigua ha estat força motriu, font de riquesa o de destrucció, contaminada o depurada. Però sobtretot ha estat i és un bé públic que, però, sempre ha estat en disputa.
Llavors de memòria. Històries de la guerra civil i la dictadura franquista
Als anys 80 un grup de veïns de Santa Coloma van aconseguir convèncer a un veí, ja gran, per a que escrivís un llibre de memòries de la seva vida. Ell, reticent, va acabar acceptant, no tant per explicar les seves gestes, sinó per transmetre les seves experiències a les generacions futures, per sembrar noves llavors de memòria. En aquest cicle coneixerem la història de persones que van lluitar contra el feixisme i per un món més just.
Fam de cultura! Històries d’escoles i ateneus
Emili Salut, al seu llibre Vivers de revolucionaris, recordava la “fam d’instrucció”, la fam de cultura que tenien els joves del barri del Raval que no havien pogut gaudir d’una bona educació. En aquest cicle parlarem de les mestres que obriren escoletes per als fills de famílies obreres i de les escoles noucentistes de Josep Goday construïdes per l’ajuntament de Barcelona, de l’Ateneu Enciclopèdic Popular a les escoles d’adults de Nou Barris… Veurem com generacions de barcelonins i barcelonines han lluitat perquè la cultura fos accessible.
La terra per qui la treballa! Històries del passat i present agrícoles
La verema de 1931 no fou com les
altres veremes. Els pagesos, rabassaires, havien adquirit nous drets socials i laborals i estaven disposats a defensar-los. Per tot el país les feixes es convertiren en barricades d’una lluita entre jornalers i terratinents. En aquest cicle coneixerem històries sobre la pagesia al voltant de Barcelona que ens mostraran un paisatge rural que, lluny de ser bucòlic i idíl·lic, fou canviant i convuls.
Entre l’estiueig i la revolta. Històries de l’estiu
La revetlla de Sant Joan marcava l’inici d’una temporada d’estiueig que podia allargar-se fins a l’octubre. Qui s’ho podia pagar marxava a la seva casa d’estiueig, a Horta, Vallvidrera o Santa Coloma, per exemple. O més lluny, a la Garriga o Cardedeu. No tothom, però, podia gaudir d’aquest luxe. Alguns passaven l’estiu guarnint el seu carrer. Mentrestant, als barris obrers, una guspira podia encendre la flama de la revolta.
