En aquesta ruta ens oblidarem de la Gràcia bohèmia. Passarem de llarg de la Gràcia modernista, de moda. Parlarem de la Gràcia polsegosa, obrera, rural, que encara no guarnia els seus carrers a l’agost. La festa major es limitava a un ball a l’era d’una masia, una missa i al joc de la cucanya. D’una vila de traginers i comerciants gitanos, de dones que construïen barricades per enfrontar-se a l’exèrcit i al govern.